Microrelat

Bona tarda, són dos quarts de 6 de la tarda, aquesta és l'hora que acostumo arribar de l'escola, entre que baixo a pas de tortuga, m'entretenc per el camí i una cosa i l'altre... 

Jo baixo cap a casa a peu, de normal sempre vaig a  un pas ràpid, però sempre hi ha un tros de trajecte de camí a casa que se'm fa molt passat.
Quan arribo aquest tram, em despisto i sempre miro el cel, miro els núvols les seves formes i penso, té pinta de que plourà, o penso aquesta nit farà fred, demà farà vent...

Durant aquesta estona m'entretenc uns 10 minuts.

A vegades també se'm passa pel cap idees una mica surrealistes, que passaria si... com m'anirà...què faré... Així fins arribar a casa. Cada dia igual. Sovint no tinc aquesta sensació ja que em trobo el meu germà per el camí.

Un cop arribem a casa ens discutim uns 10 minuts per decidir el canal de televisió que podem mirar fins que arribi l’hora de treballar, a vegades també ens podem trobar que la mare ens fa els seu sermó de 10 minuts

A vegades durant aquests 10 minuts de insults, corredisses i baralla de coixins penso… i jo que faria sense aquest estúpid que cada dia em fa rondinar com una bruixa, també haig de reconèixer que això ho penso poques vegades, també reconec que penso més vegades en matar-lo que en res, però en fi per això estem els germans.

De tan en tan també m'agrada tenir germà perquè em serveix per   

desfogar-me  quan has tingut un mal dia.

Això només és uns 10 minuts de la meva llarga tarda.