L'altre dia a les 8 del matí, quan em vaig despertar vaig anar volant
com un coet cap a treure el cap per la finestra. Vaig veure que el cel i havien
aurores boreals, vaig pensar que allò no era normal, com podia ser que estigues
veien aquella meravella a la plana de Vic, a casa nostra.
A la tarda quan sortia de classe vaig
tornar a mirar el cel i estava ple d'ocells de color blau.
Sincerament pensava que no existien.
Durant la tarda no em treia del cap el que havia vist vaig pensar que demà seria
un altre dia. Quan anava a dormir vaig veure que el cel estava ple
d'estrelles que il·luminaven el carrer, vaig pensar que lo bo de la imaginació
és que de tant en tan ens fa perdre el món de vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada